QUI SÓC?

Em dic Gerard i sóc un apassionat de l'esport. Amb 27 anys tinc la necessitat de fer dels meus hobbies, reptes o "bogeries", un estil de vida lúdic i altruista. Sovint tenim por de fer allò que tenim ganes de fer per por al que diran o el que és més preocupant, per la por a un mateix. És per aquest motiu que he creat aquest blog, un blog on presentaré els meus reptes esportius a la xarxa amb l'objectiu que cada repte que realitzi, tingui el màxim de ressò possible, ja que seran amb finalitats benèfiques.  

També un dels motius que m'ha dut a crear aquesta plataforma és intentar ajudar al màxim a les persones properes a mi o simplement aportar el meu gra de sorra a la societat i a l'esport. He practicat esport des que tinc 8 anys. Vaig jugar 9 anys a futbol, 3 a voleibol i 5 a rugby. Durant aquests 17 anys sempre he intentat aprendre el màxim de tots ells i de les seves particularitats  

L'esport m'ha donat moltes alegries i alguna tristesa, però si alguna cosa tenen en comú els tres esports que he practicat més, és l'esforç i el sacrifici. Aquestes dues són les meves dues màximes, esforç i sacrifici, sense elles difícilment ens en podem sortir esportivament i personalment. 

Farà uns 8 mesos, vaig fer la meva primera marató al costat d'un bon amic, Sergi López. En Sergi, és un exjugador de rugby que vaig tenir la sort de conèixer durant la meva etapa com a jugador, on vaig aprendre molt de la seva experiència tant en l'àmbit esportiu com personal. Quan vam decidir fer la marató de Liverpool, em va entusiasmar perquè era la meva primera, i ell ja en portava 7, i només tenia al cap aprendre d'ell i dels seus consells. Òbviament, els que em coneixeu sabreu que bastant sovint quan tinc una cosa al cap no hi ha ningú que me la tregui, i així va ser, en Sergi em va aconsellar que em prengués la primera marató amb tranquil·litat i no fes  l'"animal" perquè em passaria factura, jo no el vaig escoltar i vaig acabar patint. La vaig acabar però gairebé arrossegant-me.

Una altra vegada, m'havia equivocat i havia d'aprendre. Que més vaig aprendre amb la meva primera marató? Deixant de banda el meu patiment, i és que pots anar a fer una cursa, independenment de la distància que facis, a gaudir, a passar una bona estona i si a més la fas per una causa benèfica, ja és la "hòstia". Doncs aquesta va ser la tercera lliçó del Sergi que em va regalar aquell cap de setmana inoblidable. Ell la va gaudir i a sobre va recaptar fons per la Fundació Arrels que principalment es dedica a vetllar per la gent sense sostre. Aquestes van ser tres lliçons magistrals que sense cap mena de dubte no oblidaré: Saber escoltar, gaudir d'allò que fas i ser solidari amb la societat.

Amb aquestes màximes esforç, sacrifici, saber escoltar, gaudir d'allò que fas, la solidaritat i aprendre de totes aquestes vivences, serà l'objectiu amb què vull emprendre aquest viatge.

Per tots aquests motius i altres que intentaré transmetreu, estic preparant el meu primer repte que serà el 15 de Març a la Marató de Barcelona. 


http://retosmac.blogspot.co.uk/(Català)

http://retosmac.blogspot.co.uk/p/com-us-vaig-comentar-ahir-us-aniria.html
(Castellano)